Jacob Bekenstein
  | |
| Nom original | (he) יעקב בקנשטיין |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Ciutat de Mèxic, Mèxic 1r maig 1947 Ciutat de Mèxic |
| Mort | 16 agost 2015 (68 anys) Hèlsinki (Finlàndia) |
| Sepultura | Mont del Repòs |
| Residència | Israel |
| Formació | Universitat de Princeton New York University Polytechnic School of Engineering |
| Director de tesi | John Archibald Wheeler |
| Es coneix per | Termodinàmica dels forats negres |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | Física teòrica, astrofísica |
| Ocupador | Universitat Ben-Gurion del Nègueb Universitat Hebrea de Jerusalem |
| Membre de | |
| Professors | John Archibald Wheeler |
| Premis | |
Jacob David Bekenstein (Ciutat de Mèxic, 1 de maig de 1947 - Hèlsinki, 16 d'agost de 2015)[1][2] fou un físic teòric i astrofísic mexicà-israelià, que va fer contribucions fonamentals en la termodinàmica dels forats negres, i investigador de diversos aspectes de la relació entre la gravetat i la teoria de la informació.[3]
Fou professor de física teòrica a la Universitat Hebrea de Jerusalem[4] i també membre de l'Acadèmia Israeliana de Ciències i Humanitats,[5] a més de restar durant un any a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton.[6]
Va publicar tres treballs innovadors i influents sobre els fenòmens estel·lars dels forats negres.[4] El 1973, Bekenstein va ser el primer a suggerir que els forats negres poden tenir una entropia definida.[7] La justificació utilitzada era intrigant, però no tenia rigor, fins que Stephen Hawking va descobrir la radiació que porta el seu propi nom dos anys més tard[8] i que va permetre donar a les teories de Bekenstein una base rigorosa; Bekenstein va poder formular llavors el segon principi de la termodinàmica aplicat als forats negres.[9][10]
Basat en la seva postulació de la termodinàmica dels forats negres, també va demostrar que hi ha un màxim per a la quantitat d'informació que potencialment pot ser emmagatzemada en una regió finita donada a l'espai que té una quantitat finita d'energia —que és similar al principi hologràfic.[11]
El 1982, Bekenstein va ser la primera persona a desenvolupar un mètode rigorós per generalitzar les lleis de l'electromagnetisme per manejar constants físiques inconstants. El seu mètode substitueix la constant d'estructura fina per un camp escalar. No obstant això, aquest mètode per al canvi de les constants no incorpora la gravetat.[12]
El 2004, basant-se en gran manera en la teoria de la dinàmica Newtoniana modificada de Mordehai Milgrom, Bekenstein va desenvolupar una versió relativista coneguda com a TeVeS (Tensor–vector–scalar gravity) on introdueix tres camps diferents en l'espai temps per reemplaçar el camp gravitacional.[3]
Obra
[modifica]De les seves publicacions es poden esmentar, entre altres:[13][14][15][16][17][18][19][20][21]
- Information in the Holographic Universe
- Quantum Limitations on the Storage and Transmission of Information
- Entropy content and information flow in systems with limited energy
- Communication and energy
- Entropy bounds and the second law for black holes
- Specific entropy and the sign of the energy
- Black-hole thermodynamics
- Statistical black hole thermodynamics
- Generalized second law of thermodynamics in black hole physics
- Black holes and entropy
- Black holes and the second law
- Nonexistence of baryon number of static black holes
Referències
[modifica]- ↑ «Jacob Bekenstein, Black Hole Pioneer and Hebrew University Physicist, Has Died». Arxivat de l'original el 2015-08-26. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ Jennifer Ouellette, « In Memoriam: Jacob Bekenstein (1947-2015) and Black Hole Entropy », sur blogs.scientificamerican.com, 17 août 2015
- ↑ 3,0 3,1 Bekenstein, J. D. «Relativistic gravitation theory for the modified Newtonian dynamics paradigm». Physical Review D, 70, 8, 2004, p. 083509. DOI: 10.1103/PhysRevD.70.083509.
- ↑ 4,0 4,1 «Curriculum vitae». The Racah Institute of Physics. [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ «2015 Einstein Prize Recipient». [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ «Institute for Advanced Study: A Community of Scholars». Arxivat de l'original el 2013-01-06. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ The Big Bang: A View from the 21st Century (2003) by David M. Harland, pp. 227-8, ISBN 978-1852337131M
- ↑ Levi Julian, Hana «'40 Years of Black Hole Thermodynamics' in Jerusalem». Arutz Sheva, 03-09-2012 [Consulta: 8 setembre 2012].
- ↑ Toubal, Wahiba. «No-Hair Theorems and introduction to Hairy Black Holes». Imperial College London, 2010. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ Mayo, Avraham; Bekenstein, Jacob «No hair for spherical black holes: charged and nonminimally coupled scalar field with self--interaction». Physical Review D, 54, 8, 1996. DOI: 10.1103/PhysRevD.54.5059.
- ↑ Freiberger, Marianne «The limits of information». +plus Magazine, 03-11-2014 [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ Possibilities in Parallel: Seeking the Multiverse (2013) by the editors of Scientific American, ISBN 9781466842519
- ↑ Int. J. of Modern Physics 1:355-422 (1990)
- ↑ «Phys. Rev. D 30:1669–1679 (1984)». Arxivat de l'original el 2022-05-15. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ «Phys. Rev A 37(9):3437-3449 (1988)». Arxivat de l'original el 2022-05-15. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ Phys. Rev. D 27(10):2262–2270 (1983)
- ↑ Phys. Rev. D 26(4):950-953 (1982)
- ↑ Phys. Rev. D12:3077- (1975)
- ↑ Physics Today, 24-31 (Jan. 1980)
- ↑ «Phys. Rev. D 9:3292-3300 (1974)». Arxivat de l'original el 2008-07-25. [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ «Phys. Rev. D 7:2333–2346 (1973)». Arxivat de l'original el 2008-07-25. [Consulta: 19 agost 2015].
